Musa de Ávila (Sonsoles Soto), comença a escriure poesia des de molt jove en el seu col·legi i després col·laborava escrivint per a un periòdic local. En 1983, va tindre el revés més gran de la seua vida en morir la seua filla de vuit anys i això li porta a escriure més encara per a traure el dolor fora i continuar avant.
Amb el temps coneix a diversos poetes i un especialment, li anima a traure el seu primer fill literari. Un poemari en el qual escriu sobre la vida i els sentiments… En el seu segon llibre (Creando Almas), escriu sobre l’amor tal qual el percep, amb els seus poemes en narrativa parla de l’erostismo i eixa set de l’ànima amb metàfores amb la qual et porten pel cap alt profund.
