© Carme Esteve / AELC
Jaume Pérez Montaner neix a L’Alfàs del Pi (Marina Baixa) El 1967 es llicencia en Filosofia i Lletres i accepta anar-se’n com a lector d’espanyol a la City University of New York, on fa classes al Queens College durant el curs 1968-69. Ensenya en diverses universitats i s’estableix fins el 1977 al Lewis and Clark College, de Portland, Oregon.
El 1976 publica un llibre de poemes, Adveniment de l’odi, primera pedra d’una trajectòria en què destaquen, entre altres, els llibres Fronteres (1994) i L’oblit (1996). El 2009 reprèn la publicació de poesia, amb el recull Solatge, guardonat amb el Premi Benvingut Oliver i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia. El 2013 apareix una antologia sui generis, amb poemes revisats i reescrits per l’autor, titulada Geografies de l’oblit. Aquest mateix any rep el Premi Vicent Andrés Estellés amb el recull La casa buida (2014).
Publica bona part de la seva obra crítica a partir de la dècada dels vuitanta: antologies de poesia jove, estudis i antologies de Vicent Andrés Estellés i Ausiàs March, així com reculls assagístics, entre els quals destaca Subversions (1990). De la seva producció posterior cal remarcar el treball El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009).
Des del 1999 fins al març del 2007 ha sigut president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, per la qual és el representant a l’European Writers’ Congress i en d’altres organismes internacionals. L’any 2013 és nomenat soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
El 2014 rep el XIV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana, en reconeixement de la seva trajectòria, la repercussió i la divulgació que ha tingut la seva obra.
(Font: AELC / escriptors.cat)
