VOCIFERIO compleix 10 anys cultivant la poesia amb una edició que atén l’emergència ecològica i climàtica enmig de la crisi sanitària.
Des del 13 de febrer i fins a l’últim dia del mes, Vociferio programarà a València i mitjançant streaming per a tothom, les millors propostes que combinen la poesia amb els valors ecològics, agrícoles i humans, en una explosió ecopoètica per la cultura més reivindicativa d’allò nostre, el pròxim a la vida, i en contra dels camins ràpids
Després d’acudir, en la seua edició de desembre de 2020, al rescat les propostes poètiques locals emergents, i emmarcats en l’agudització de l’actual crisi sanitària, el festival torna a celebrar-se quasi mes i mig després de l’anterior.
I ho fa, ja que la programació d’aquesta desena edició ja va ser posposada el juny de 2020. Una programació que se centra en una altra emergència pràcticament desapareguda de les agendes mediàtiques pel tsunami pandèmic, l’emergència ecològica i climàtica.
I per a això ha seleccionat una sèrie de poètiques que es vertebren a través de la denúncia explícita de l’ecocidi, la lluita animalista i conservacionista, l’agricultura ecològica i de proximitat, les lluites veïnals per la seua sobirania alimentària… En definitiva, la defensa de la vida diversa davant la mort del progrés.
Biodiversitat i bibliodiversitat, repletes d’una pluralitat de trames de vida, llengües i llenguatges, es donen cita en un dels festivals de poesia més importants del país. Per descomptat, mantenint totes les mesures sanitàries anticovid per a poetes, treballadors/es i públic.
Poetes, cantants i artistes que busquen amb el seu treball resensibilitzar a la societat amb la naturalesa, tan desconnectada d’allò real (Santiago Alba Rico) i aterrida davant el risc de col·lapse econòmic, i proposar una alternativa real al sistema capitalista neoliberal que ens ha conduït a la situació actual. I ho faran a través de diferents estratègies i posicionaments ecopoètics definits pel crític Ronald Campos López com ecofeminismes, reparació, hospitalitat, celebració i ecoespiritualitat.
Els/les ecopoetes exploren les tensions entre el global i el local, les noves varietats del feminisme, les nocions d’animalitat i les maneres d’integrar la literatura en l’activisme mediambiental.
Un programa tan ampli que és impossible fer un destacat d’aquest. Des de Joaquín Araujo a Clara Moltó Gisbert passant per Violeta Gil, Toni de l’Hostal, Álex Serra o la família Larretxea, els directors del festival, Raúl Lago i David Trashumante, volen proposar un ecosistema transgeneracional i estèticament tan divers que és impossible de resumir. Això si, totes les propostes alineades amb un objectiu comú: la protecció de la vida plural, alegre i sostenible.
La millor manera de conéixer la programació del festival serà veure el dissabte 13 de febrer a les 20 h, des del canal de Youtube del festival, la presentació passejada que el poeta i còmic Danilo Facelli emetrà des del Jardí Botànic de València.
Una altra oportunitat per a conéixer el festival sense moure’t de casa la tindràs l’endemà a les 11 h amb el programa en directe que “El Boque habitado” de Ràdio 3 li dedicarà al festival des dels estudis d’RNE a València.
Ecopoesia, un terme molt recent
El terme ecopoesia s’ha encunyat al llarg del començament del segle XXI i són pocs els estudis que s’han dedicat a articular aquest corrent poètic, emmarcat dins de la Poesia de la Consciència Crítica.
La Ecopoesia ha passat per diferents moments i estadis. Segons Ronald Campos López el primer es va donar durant els anys 80 i es va centrar en l’escriptura de la naturalesa, la terra salvatge i l’afinitat de les dones amb la naturalesa, es va caracteritzar per l’obsessió representacional de l’ambient i la cerca d’una arcàdia pura sense la presència social i transnacional. La segona onada va començar a mitjan 90 i va atendre altres gèneres literaris i els mitjans de comunicació, la justícia mediambiental i l’ecologia urbana en aquest sentit, es va manifestar un enfocament revisionista. I la tercera ve desenvolupant des de 2000 un enfocament transcultural, transnacional i multidireccional.
Homenatge a Guadalupe Grande
A més de tot l’anterior, VOCIFERIO 2021 homenatjarà la poeta recentment desapareguda Guadalupe Grande. Guadalupe, filla dels també desapareguts Francisca Aguirre i Félix Grande (tots dos Premi Nacional de Poesia) ens va deixar a l’inici d’enguany per a consternació de la comunitat poètica espanyola.
L’homenatge se celebrarà a la Sala Carme Teatre el dissabte 27 de febrer a les 19 h i, a més de la projecció dels videopoemes més recents de la poeta comptarà amb la participació de tres de les veus poètiques més interessants del moment: el projecte català Blanca Llum i Los Sara Fortán, la malaguenya María Eloy García i el projecte gallec de Yolanda Castaño + Isaac Garabatos.
Vociferito, llavors per al demà
I que podem espera del futur si no plantem llavors en el present. Enguany Vociferito torna amb redoblat esforç per als més xicotets amb recitals de poesia i espectacles infantils amb consciència ecològica per a edats compreses entre 1 i 8 anys. Per la Sala Zero del CCCC passaran artistes com Gracia Iglesias, Domingo Chinchilla, Nadia Carrasco, Luis Javier Pinar, Conrado Santamaría, Francesc Tamarite, Daquidallá i Nelo Sebastián.
Vociferio, resiliència cultural
En la convicció que una vida sense cultura no pot ser plena i de la necessitat de mantenir actius espais crítics davant una pandèmia que sembla va per a llarg, tot el staff del festival i dels espais que l’acullen s’ha posat en marxa per a oferir les màximes garanties d’higiene i salubritat, aplicant totes les normes sanitàries i restriccions governamentals per a cuidar i protegir tan treballadors, poetes com a públic. Així, als controls exhaustius d’aforament i distància social, tots els esdeveniments celebrats en el CCCC i a la Sala Carme Teatre es retransmetran per streaming pel canal de Youtube del festival.
Vociferio no seria possible sense la confiança i el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana; l’Institut Valencià de Cultura, la Subdirecció General del Llibre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana; la Regidoria d’Acció Cultural; la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals; l’Aula de Literatura de la Universitat de València i el Jardí Botànic de València; la Sala Carme Teatre; la llibreria Berlín i la Llibreria Ramon Llull; Arrossos Dacsa i cerveses Östia; i la inestimable aportació els festivals Avivament, La Cabina i Poetas Poético Festival. Suport que agraïm més hui dia on la vida cultural, essencial per a la salut mental, emocional i espiritual, com tantes espècies animals i vegetals, està en risc d’extinció.
Cartel i il·lustració per Boke Bazán (Nociones Unidas)