Josep Piera

© Carme Esteve / AELC
l

© Carme Esteve / AELC Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és escriptor. La seva trajectòria literària fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l’assaig i la poesia. Impulsor d’activitats culturals –”L’Any del Tirant”– i de revistes literàries –Cairell–, el 1979 rep el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l’herba, […]

© Carme Esteve / AELC

Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és escriptor. La seva trajectòria literària fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l’assaig i la poesia.

Impulsor d’activitats culturals –”L’Any del Tirant”– i de revistes literàries –Cairell–, el 1979 rep el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l’herba, per a publicar tot seguit títols com Presoners d’un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d’amors (1991), En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premi València de poesia.

La trajectòria com a narrador comença amb la novel·la guanyadora del Premi Andròmina de narrativa Rondalla del retorn (1977), gènere que canvia poc després per la narrativa del jo. D’aquest vessant seu són, entre altres, els llibres El Cingle verd (1982), Premi Josep Pla i Seduccions de Marràqueix (1996), Premi Sant Joan i A Jerusalem (2005). Aleshores inicia un cicle memorialístic i autobiogràfic amb Puta postguerra (2007) i Joc de daus (2012), entre altres. També ha escrit l’assaig El paradís de les paraules (Història i poesia a l’orient d’al-Àndalus) (1995), guardonat amb els premis Josep Vallverdú i Crítica Serra d’Or.

Ha estat director de l’editorial Tres i Quatre i vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català. Des de 2005 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha rebut nombrosos premis i guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1991.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

(Font: AELC / escriptors.cat)