Manel Costa i Adrian diu de si mateixa: “Nàixer, nàixer, el que es diu nàixer, vaig nàixer escàs, encara que se suposa que bastant per dedicar una part important del meu pes intel·lectual en cuinar paraules i espais. Les meues primeres paraules les vaig perdre en una claveguera quan jugava al diccionari cec. Davant d’aquest fet —que va marcar decididament la meua vida— em vaig vestir d’adverbi i em vaig llançar al món a difondre la teoria de la Retòrica de la Idiotesa.
Durant la meua adolescència vaig descobrir, casualment, que la lletra “O” era una “I” que patia aerofàgia. Immediatament prenguí la decisió de dedicar-me a l’estudi desinteressat de les paraules ximples.
Descobrisc que la qualitat artística més important és l’estultícia. Actualment presidisc l’Acadèmia Estúpida de les Arts i les Lletres”.
