Escandar Algeet comença editant la imprevisible revista Pro-vocación en el 2006, poc després d’arribar a Madrid.
Alas de mar y prosa (2009, Ya lo dijo Casimiro Parker) va ser el seu primer llibre, amb el qual mai ha parat de volar molt més alt del que va poder somiar en qualsevol moment. Un invierno sin sol (2013, Ya lo dijo Casimiro Parker) no és un llibre, és una ferida oberta i mil cicatrius sense tancament. En l’hivern de 2015 la plaquette Tres tristes trastes.
En 2015 torna amb Y toda esa mierda i Ojalá joder (Ya lo dijo Casimiro Parker), com si duplicar la poesia fóra part del desdoblament de la pròpia vida. En el 2018 publica La Risa Fértil com un credo per (i per a) la vida. I en 2021 saca el seu últim llibre, Hogares, com a refugi davant un món cada vegada més agressiu.
http://escandar-algeet.blogspot.com.es/
