La col·lisió delicada entre un violí filtrat per pedals, una bateria enèrgica i un llapis escapçat que escriu a contracorrent des de la fragilitat. Blanca Llum Vidal i Els Sara Fontan acosten les paraules al paisatge sonor en temps de distància. Davant la impossibilitat de mirar-se als ulls que provoca la trobada virtual -una desviació radical ho impedeix-, la seua actuació suma àudios de whatsapp i comunicació diferida al violí, veu, pedals i percussió.
Blanca Llum Vidal és filòloga, editora i poeta. Ha traduït, amb Arnau Pons, «El dolor» de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà i els contes de Víctor Català. S’ha encarregat de l’antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans, en diferents llocs de la Península i a Ucraïna i a Xile. Els darrers llibres que ha publicat són «Aquest amor que no és u / Este amor que no es uno» (traducció de Berta García Faet) i «Amor a la brega.»Escriu regularment a la revista el Temps.
Los Sara Fontan és un duet de música instrumental interessat en la relació entre el so, el moviment, l’espai i la paraula. No editen discos per esquivar les rutines productives de la indústria, només fan concerts que són diferents en cada ocasió, afegint improvisació ad hoc i associant-se amb poesia (Blanca Llum Vidal), dansa (Sonia Gómez), vídeo (BitLab)… El violí processat per desenes de pedals de Sara Fontan i la percussió lúdica i enèrgica d’Edi pou (ZA!) creen la banda sonora de la pel·lícula que cadascú vulgui imaginar.
Cala potica 2017, a la Mar d’en Manassa. Blancallum Vidal. L’Escala, 29 d’abril del 2017. Fotografia de Maria C.F.
