Hasier Larretxea va nàixer en Arraioz, poble de la vall de Baztan, Navarra, en 1982. Fa anys que viu a Madrid. En 2018 es va publicar el seu primer llibre de narrativa en castellà, El lenguaje de los bosques, en l’editorial Espasa, amb il·lustracions de Zuri Negrín i fotografies de Paola Lozano. Ha publicat a més els poemaris Quién diría, qué… (Pre-Textos, 2019), Batzuen ametsak bertzeen zelai zulatuak dira (Pamiela, 2018), Meridianos de tierra (Harpo Libros, 2017), De un nuevo paisaje (Stendhal Books, 2016), Niebla fronteriza (El Gaviero, 2015), Atakak (Alberdania, 2011), la seua traducció al castellà Barreras (La Garúa, 2013) i Azken bala / La última bala (Point de Lunettes, 2008). Completen la seua obra el llibre de narrativa Larremotzetik (Erein, 2014) i la seua participació en el projecte Te cuento con la historia de Pulgarcito acompanyant les imatges del fotoperiodista Clemente Bernad (Alkibla, 2015).
El que simbolitza la família Larretxea-Gortari en l’escenari és la llavor del retrobament entre generacions, el diàleg entre la tradició i l’avantguarda, l’home del bosc amb el fill poeta. El poeta torna als paisatges de les valls atlàntiques de Navarra per a dialogar amb el passat i els ancestres i així caminar per senderes on trobar els símbols i significats del que va deixar allí.
