En l’espai de l’amor, la pantera està sola, va signar per sempre Ingeborg Bachmann. Així també l’escriptura és l’espai de la individualitat nuclear fins que es comparteix i vola, llavors es converteix la poesia en una constel·lació amb motors comuns, una constel·lació que és com el pa, de tots.
Ha publicat els llibres de poesia Derradeiras conversas co capitán Kraft (2007), Cero (2011), O que precede a caída é branco (XVII Premio de poesía del Ayuntamiento de Carral. 2015), INTERNA (XVIII Premio de Poesía Afundación. 2020) i (O corazón pronúnciase extenso (V Premio de Poesía Rosalía de Castro del Ayuntamiento de Padrón. 2021). Ha participat en nombrosos festivals i trobades de poesia, ha exercit la crítica literària i ha vist publicats alguns dels seus poemes en revistes d’àmbit nacional i internacional, i ha estat inclosa en antologies com Anthology of Galician Literature (1981-2011) o Poesía bajo sospecha: españolas nacidas entre 1976 y 1993. Aprofundeix en la traducció literària del francés a la llengua gallega, havent publicat les traduccions de El Amante (Marguerite Duras) i Fragmentos de un diario de infierno (Antonin Artaud).
