Joan Estrader, un tipus estrany. El seu plantejament escènic té dos eixos fonamentals: la paraula i l’estimulació d’algun racó del cervell que et deixa entre el somriure i el dubte, entre l’admiració i les ganes de donar-li una cachetada i immediatament després una abraçada. El seu és poètica i insubordinació emmurriada, perquè llança dards perquè els agafem amb les mans obertes i, al mínim contacte, es converteixen en esclats de color. És estrany el teatre de Joan, clar que sí. És teatre del bo, d’aqueix que et deixa una sensació agredolça.
Ha creat i produït més d’una vintena d’espectacles de teatre absurd i humor que li han fet girar pels escenaris de mig món.Participa amb les seues peces de vídeo poemes en diferents festivals com Maldito festival de video poesía de Albacete i Nudo festival de poesía desatada de Barcelona. Ha publicat dos llibres de fotografia absurda, ben curiosos, on les imatges creen hilarants jocs de paraules.
