Miren Agur Meabe (Lekeitio, 1962). Va rebre el Premi de la Crítica en 2001 i 2011 pels poemaris Azalaren kodea (El codi de la pell) i Bitsa eskuetan (Espuma a les mans), així com el Premi Euskadi de Literatura Juvenil en tres ocasions per les obres Itsaslabarreko etxea (La casa del penya-segat), Urtebete itsasargian (Un any en el far) i Errepidea (La carretera).
El poemari Nola gorde errautsa kolkoan (2020) – Com guardar cendra en el pit) és el seu cinqué poemari, guardonat amb el Premi Nacional de Poesia 2021.
La seua novel·la Kristalezko begi bat (Un ull de cristall), que va obtindre un calorós acolliment de crítica i lectors, ha sigut traduïda al castellà, català, anglés, italià i àrab. Aquesta obra va ser distingida amb els premis Zazpikale i Beterriko Liburua, tots dos en 2014.
Va publicar en 2019 el volum de relats Hezurren erretura (2019) – Quema de huesos (2021).
Ha participat en nombroses trobades internacionals. Ha traduït del francés al basc la novel·la La femme aux peus nus (La dona descalça) de l’escriptora ruandesa Scholastique Mukasonga, així com una antologia poètica de la iraniana Forugh Farrojzad, entre altres.
