Serie de poemes auto etnogràfics relacionats amb la precarietat i el viatge a la seua ciutat natal. SIN DISCURSOS ESTÉTICOS.
Blanca Haddad (Caracas, 1972) és una de les figures més representatives de l’underground llatinoamericà. La seua obra és de caràcter interdisciplinari i passa per la pintura, la poesia i el videoart; en ella barreja contingut autobiogràfic amb testimoniatges de caràcter social. Ha treballat amb poblacions migrants i refugiats com arteterapeuta i educadora. Té tres llibres publicats de poesia, és directora de la companyia d’escena experimental NES, forma part de la banda punk veneçolana Lxs Ronfir i ha col·laborat com a articulista i poeta amb diferents revistes i periòdics com ‘The New York Times’ i el ‘Papel Literario’ del diari veneçolà ‘El Nacional’.
