WIKIPEDIA. Nascut a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar les carreres de filosofia i filologia a la Universitat de València, però no les va acabar. Va treballar de traductor i editor en la Diputació Provincial de València fins al 2018 en què es va jubilar. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conéixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director, entre altres, de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979).
Als anys 90 va publicar diversos poemaris com Fira desolada (1991), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999) i Matèria d’ombra (1999). L’any 2000 va reunir tota la seua poesia en Poesia reunida. 1976-1999. El 2015 publicà a Bromera una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica; i l’any 2017 apareix la seua poesia reunida en el volum Poesia completa 1976-2016.
És traductor d’Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l’espanyol, entre altres; és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d’una poesia metafísica que canta l’exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L’illa amb llunes).
És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges i reconeixements. L’octubre de 2020 va rebre el premi de les Lletres Valencianes, guardonat per la Generalitat Valenciana amb motiu del 9 d’octubre.
