Josep Carles Laínez (València, 1970) ha desenvolupat una abundant producció en llengua aragonesa, fruit de la qual ha rebut diversos guardons i ha publicat diversos llibres: “Onso dOro” de lAjuntament dHecho pel conjunt de poemes “Fosal de brempas”; accèssit del Premi “Ana Abarca de Bolea”, també de poesia, en dues ocasions, pels poemaris “Peruigilium Veneris” (“La vespra de les festes de Venus”, 1992) i “Bel diya” (“Algun dia”, 1998); i accèssit del Premi Internacional de Novel·la Curta del Consello da Fabla Aragonesa per “A besita de lánchel” (“La visita de làngel”, 1993).
A aquests llibres cal afegir el poemari “En o gudrón espígol xuto” (“En lasfalt espígol sec”, 1991) i el llibre “Deseyos batalers” (“Desitjos de bat a bat”, 1999), que recull els articles publicats en el diari Siete de Aragón durant la dècada dels 90 del segle XX.
Va col·laborar en revistes com Ruxiada (Terol, de la qual va ser cofundador), Fuellas (Osca), LAlbada (La Almunia de Doña Godina), Rechitos (Ciutat de València), entre altres, amb poemes i traduccions a laragonès. Ha realitzat investigacions sobre el castellanoaragónes i sobre literatura aragonesa.
Laínez cultiva també la poesia i la narrativa en castellanoaragónes o llengua churra, amb textos publicats en les revistes Presencia Aragonesa i MicRomania. Lany 2019 va aparéixer la seua antologia bilingüe “Algún día. Obra poética en aragonés (1989-2000)”, que recull una àmplia selecció de la seua obra en aragonès comú i en churro.
És membre de ple dret del Consello da Fabla Aragonesa i va ser membre fundador de la Colla de Fablans do Sur dAragón en 1989.
.
Lectura de poemas en churro
Lectura de poemes en la llengua residual aragonesa que perviu a les comarques de l’Alt Palància i l’Alt Millars, coneguda com a castellanoaragónes, churro o txurio, i que té una tradició literària marginal i marginada des del segle XVI.
.
.
josepcarleslainez
