PIRÁMIDA
Pirámida és el nom del projecte musical en solitari de l’artista onubense Rocío Fernández. Productora, cantant i escriptora, fusiona influències d’electrònica elegant i techno underground. El seu àlbum debut “Vapour”, aprofundeix en sons i emocions que han marcat la seva vida a la ciutat industrial i perifèrica de Huelva.
Actualment, publica sota el segell discogràfic Faneca Music, amb el qual ha llançat diversos senzills i el seu últim EP juntament amb Luca Volkov, «Imagine It’s Over». Actualment treballa en el seu segon àlbum de llarga durada en solitari.
La seva obra ha sonat en festivals i sales: Ensolab, Alacant; OFF, Sevilla; Flama, Màlaga; Festival de Cinema Iberoamericà; Sala Equis, Madrid; Teatre Góngora, Còrdova o Gran Teatre, Huelva. Ha estat destacada per mitjans especialitzats com Neo2, DJMag, ‘Un país per escoltar-ho’ RTVE i ‘Al Sur Conciertos’ AndalucíaTV.
ISABEL MARTÍN
Isabel Martín, es cria a la Punta del Moral, Huelva.
El 2018 publica el poemari, 90.3 de vaciante, el 2021 Una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa i la guia pedagògica Com fer letrilles per La aventura de Aprendre (M. Educació).
El seu poema Lo normal forma part del Carol Iglesias Espazioa del Itsas Museum de Bilbao.
Ha llegit i cantat en festivals com Voces del Extremo, La Surada Poètica, Vociferio a València, Spoken World Bilbao, Urban Bat fest 2019, Cultura Mínima UPO, Festival Nudo, Gutun Zuria, Dies de llibre Vitoria, Cosmopoètica de Còrdova, Festival Urugallo, Rimbomba, Poex Gijón, Nit Blanca Oviedo, Poesia o Barbarie Madrid. Ha desenvolupat tallers a instituts públics d’Euskadi, Extremadura, Andalusia, Navarra i Astúries. El 2020, emmarcat en el Projecte Luciérnagas de l’ICAS acompanya l’Assemblea Poètica Voces del Polígono Sur: Dones, veus i vida quotidiana.
.
No es ternura lo que sobra. PIRÁMIDA & ISABEL MARTÍN
Electrònica experimental + poesia oral/spoken word.
Connectades amb les violències que travessen el món que ens toca viure, Rocío i Isabel habiten llenguatges apropiables més enllà del públic tradicional de la poesia i l’electrònica buscant dotar a uns d’un espai que impliqui el cos des d’un lloc més lúdic, incorporant el llenguatge sonor i complexificant les escoltes musicals amb textos compromesos i crítics als altres.
No es ternura lo que sobra implica un procés d’experimentació per a les pròpies artistes que surten dels espais de treball individuals per pensar-se des d’un nou territori comú d’experimentació paraula-màquina-so i endinsant-se en un estar col·lectiu de cerca de nous llenguatges.
Travessades pels territoris industrialitzats, contaminats, turístics i perifèrics del sud d’Europa, Rocío i Isabel posen al comú els seus bagatges, des de l’electrònica eclèctica i experimental una, des de la poesia crítica i la investigació sobre paraula-transformació l’altra, per formular un projecte que uneix ambdues disciplines.
Des d’un estat de cerca d’una veu pròpia co-creada des del sud, el projecte tracta de repensar un llenguatge capaç de portar relats perifèrics narrats des de cossos les històries dels quals no solen habitar el mainstream.
.
.
.
@piramida.sp @i_sabelmartin
https://www.facebook.com/piramida.sp https://www.facebook.com/isabel.martinruiz.9