Després d’una llarga trajectòria teatral a València, en 2014 es muda a Madrid, on comença a formar part del Teatro del Barrio. En 2017 estrena en aquesta sala “La sección, mujeres en el fascismo español”, obra coescrita amb Ruth Sánchez, amb qui, a partir daquell moment, coescriu dues obres més: “Españolas, Franco ha muerto” i “Homenaje a Billy el niño”.
“La sección”, dirigida per Carla Chillida, va ser representada durant tres anys consecutius en el Teatro del Barrio i en diverses ciutats espanyoles. “Españolas, Franco ha muerto” va ser produïda per La Zona i dirigida per Verónica Forqué, i es va estrenar en la Sala Margarita Xirgú del Teatro Español de Madrid en març de 2020. En 2022, “Homenaje a Billy el niño” es va estrenar en el Teatro del Barrio amb direcció dEva Redondo.
Actualment treballa en lescriptura duna nova obra teatral també de caire polític i documental.
En els últims anys ha estat molt activa en el món de la poesia. Leditorial Huerga & Fierro va publicar el seu primer poemari, “Santas, putas, histéricas, beatas” (2021), i en 2024 el seu segon poemari, “La disección de las horas (Manifiesto poético contra el trabajo)”, va veure la llum de la mà de leditorial Casimiro Parker, on també han estat publicades “La sección, mujeres en el fascismo español”, “Españolas, Franco ha muerto” i “Homenaje a Billy el niño”.
.
La disección de las horas (Manifiesto poético contra el trabajo)
“La disecció de les hores” és un poemari circular travessat per línies tangents i secants; correspon a una jornada productiva dins i fora del mercat laboral, i a les fugues vitals que permeten suportar-la i de les quals el mercat ens priva. És poesia i és política, decididament hostil contra els enemics de la vida, gestors del temps, de loci, dels desitjos i dels moviments dun cos capturat però amb una consciència capaç de fugir.
Conceptes com “meritocràcia” i “cultura de lesforç” són qüestionats en aquest poemari per demostrar-nos que fins i tot els nostres anhels són per a lenemic un territori de conquesta, i per a nosaltres, una barricada.
La proposta es basa en la memòria i la identitat, en allò que ens permet reconéixer-nos com a subjectes entre aquells que no ens resignem a ser peces dengranatges aliens, “adob per a la caldera famèlica que ens alimenta”.
.
.
@jessicabeldapeiro
