Oswaldo PAI

l

Artilogios són artefactes per a un elogi poètic. Un bululú que s’acompanya d’artefactes electrònics i mecànics que marquen el ritme a l’actor. Si parlem de poesia, rima, de jocs de paraules… ja sabem de què estem parlant. Però, i si parlem de ARTILOGIOS? Parlem, per exemple, d’un grafitófono, un artilogio que solfeja la resistència elèctrica […]

Artilogios són artefactes per a un elogi poètic.
Un bululú que s’acompanya d’artefactes electrònics i mecànics que marquen el ritme a l’actor.
Si parlem de poesia, rima, de jocs de paraules… ja sabem de què estem parlant. Però, i si parlem de

ARTILOGIOS?
Parlem, per exemple, d’un grafitófono, un artilogio que solfeja la resistència elèctrica d’un dibuix al carbonet.
D’un susurrófono, un artilogio fonocaptor pregoner del murmuri.
I un ascensor. Un artilogio ascensonórico evocador d’altures.
O d’un anagramador pelótico. Un artilogio palabrogénico aleatori.
I d’uns quants més… Tots ells per a acompanyar poemes de Maria Elena Walsh, Federico García Lorca, Gloria Fuertes, Gerardo Diego, Elsa Bornemann, Antonio Rubio… i de Oswaldo Pai.

Pols, melodia i poesia converteixen els artefactes en ARTILOGIOS.
Música, malabars i il·lusionisme verbal que sorgeixen en ajuntar joglar i jugar.