Marta R. Sobrecueva (Martaerre).
Si bé haver nascut en els 70, com va esdevindre a Marta R. Sobrecueva, comença a trobar-se lluny del que seria ser part del panorama juvenil de hui dia, el treball poètic d’aquesta valenciana, d’arrels asturianes, es troba molt pròxim a la ruptura de les tendències poètiques tant actuals com prèvies que s’esperen en les joves promeses de les lletres quan maduren. En el treball d’aquesta autora, destaquem obres com”El libro melón” (Amargord Ediciones 2011), “MISSISSEPIA” (Amargord Ediciones 2013) i “Galerías” (Amargord Ediciones 2017), Diccionario onírico de anatomía (Amargord Ediciones 2022), així com en la participació en el projecte Mujeres Dadá de baralla il·lustrada per 16 artistes establides a Espanya, per a Editorial Canibaal. Els diferents registres treballats per la poeta, que van des del que anomena Martaerre com una poesia de xiquets per a adults dels seus dos primers llibres publicats, passant per l’abstracció i cubisme de Galerías, a la brevetat de l’absurd, quotidià i extraordinària descripció escarida corporal, amb tocs humorístics, del seu Diccionario onírico de Anatomía, al treball de camp de l’art d’acció que trasllada des de l’escriptura a la paraula en moviment, des del gest a la fonètica reiterativa del missatge de poemes com a Monólogo del sacaleches electrico (2013). Encunyant la posada en escena com perfopresentacions o erreperforrecitals, se’l coneix.
És membre de l’Academia Estúpida de las Artes y las Letras des de finals de l’any 2022: com no existeix absurd sense lògica, no hi ha martaerrisme sense fantasia ni desafiament a la raó.
