DIONISIO CAÑAS: va nàixer a Tomelloso (Ciutat Real) l’any 1949. Va viure a França nou anys i va residir a Nova York des de finals de 1972 fins al 2005. És catedràtic retirat de la City University of New York. Els seus llibres de poesia més recents més importants són: «El fin de las razas felices» (1987), «El gran criminal» (1997), «Corazón de perro» (2002), «En caso de incendio» (2005), «Videopoemas 2002-2006» (2007), «Y empezó a no hablar» (2008), «Lugar. Antología y nuevos poemas», edició de Manuel Juliá (2010, traduït a l’àrab, El Caire, 2014), «Los libros suicidas» (Horizonte árabe) (2015) i «La noche de Europa» (2017). També ha publicat diversos llibres d’assaigs: «Poesía y percepción» (1984), «El poeta y la ciudad: Nueva York y los escritores hispanos» (1994), «Memorias de un mirón. Voyeurismo y sociedad» (2002), en col·laboració amb Carlos González Tardón, «¿Puede un computador escribir un poema de amor? Tecnorromanticismo y poesía electrónica» (2010, traduït a l’àrab, El Caire, 2014); «Un viaje hacia el país invisible: sufismo, erotismo y la búsqueda del yo» (2019). Des de 1986 ve realitzant performances poètics. Va fer part del grup d’artistes Estrujenbank (NY 1986-Madrid 2001). I a més, sobre temes manxecs, va publicar el 1992 «Tomelloso en la frontera del miedo (Historia de un pueblo rural: 1931-1951)», i l’any 2011 «El espíritu de La Mancha». Actualment treballa en tres projectes de poesia, art col·laboratius i activisme social: “El Gran Poema de Nadie” (iniciat el 2002) i “Acción Rural” (iniciats el 2015), “Acción Refugiados” (aquest en col·laboració amb Carla Fibla i iniciat al gener de l’any 2016) i «Lujo para todxs» (Iniciat el 2017).
Dionisio Cañas
