DIONISIO CAÑAS: va nàixer a Tomelloso (Ciutat Real) l’any 1949. Va viure a França nou anys i va residir a Nova York des de finals de 1972 fins al 2005. És catedràtic retirat de la City University of New York. Els seus llibres de poesia més recents més importants són: “El fin de las razas felices” (1987), “El gran criminal” (1997), “Corazón de perro” (2002), “En caso de incendio” (2005), “Videopoemas 2002-2006” (2007), “Y empezó a no hablar” (2008), “Lugar. Antología y nuevos poemas”, edició de Manuel Juliá (2010, traduït a l’àrab, El Caire, 2014), “Los libros suicidas” (Horizonte árabe) (2015) i “La noche de Europa” (2017). També ha publicat diversos llibres d’assaigs: “Poesía y percepción” (1984), “El poeta y la ciudad: Nueva York y los escritores hispanos” (1994), “Memorias de un mirón. Voyeurismo y sociedad” (2002), en col·laboració amb Carlos González Tardón, “¿Puede un computador escribir un poema de amor? Tecnorromanticismo y poesía electrónica” (2010, traduït a l’àrab, El Caire, 2014); “Un viaje hacia el país invisible: sufismo, erotismo y la búsqueda del yo” (2019). Des de 1986 ve realitzant performances poètics. Va fer part del grup d’artistes Estrujenbank (NY 1986-Madrid 2001). I a més, sobre temes manxecs, va publicar el 1992 “Tomelloso en la frontera del miedo (Historia de un pueblo rural: 1931-1951)”, i l’any 2011 “El espíritu de La Mancha”. Actualment treballa en tres projectes de poesia, art col·laboratius i activisme social: “El Gran Poema de Nadie” (iniciat el 2002) i “Acción Rural” (iniciats el 2015), “Acción Refugiados” (aquest en col·laboració amb Carla Fibla i iniciat al gener de l’any 2016) i “Lujo para todxs” (Iniciat el 2017).
Dionisio Cañas
