Antonio Méndez Rubio (Fuente del Arco, Badajoz, 18 de septiembre de 1967) és poeta i assagista espanyol. Resideix a València, on a la seua universitat és professor de Teorías de la Comunicación, Comunicación y Estudios Culturales y Comunicación Musical. Partícipe en diversos col·lectius d’acció cultural i sociopolítica, com CGT, el Foro Social de las Artes o la Unió d’Escriptors del País Valencià entre altres. Finalista del Premio Hiperión de Poesía en 1995 i Premio Ojo Crítico de Radio Nacional de España en 2005, es destaca la seua participació en antologies de la poesia espanyola actual com Feroces, Cambio de siglo, Once poetas críticos, Las moradas del verbo o Disidentes. Els seus poemaris del decenio 1995-2005 van quedar recollits en Todo en el aire (Mérida, Editora Regional de Extremadura, 2008). Els poemaris del període següent (2002 – 2008) es recullen en Nada y menos (Cáceres, Ediciones Liliputienses, 2015). En l’any 2012 l’editorial Espacio Hudson va publicar en Argentina Ultimátum: Poemas 1991-2011. La seua selecció poètica més recent (2007-2017) es titula Hacia lo violento (2021).
ANTONIO MENDEZ RUBIO
