María Ángeles Maeso (Valdanzo, Soria, 1955) és llicenciada en Filologia Hispànica. En diferents etapes, ha estat professora de Llengua i Literatura i de tallers de creació literària, coordinadora de programes socioculturals en àmbits de marginació social, membre d’equips editorials per a l’elaboració de guies didàctiques i crítica literària en nombrosos mitjans (Ràdio Círculo de Belles Arts, Institut Cervantes, Turia, Diagonal, Reseña…). Com a ponent, ha participat en cursos, congressos i trobades d’escriptors organitzades per diferents institucions, entitats i col·lectius.
En poesia, ha publicat els poemaris «Sin regreso» (Premi de Poesia Jorge Manrique; Casa de Palencia, 1991); «Trazado de la periferia» (Vitruvio, 1996; Marisma, 2018); «El bebedor de los arroyos» (Huerga & Fierro, 2000); «Vamos, vemos» (CELYA, 2004; Lastura, 2014, 2017, 2022); «Basura mundi» (Huerga & Fierro, 2008); «¿Quién crees que eres yo?» (Huerga & Fierro, 2012; Premi de l’Associació d’Editors de Poesia al millor poemari editat –rebutjat per l’autora–); «Puentes de mimbre» (Huerga & Fierro, 2017); i «¿Quién es se?» (Huerga & Fierro, 2022). Sobre la seua poesia s’ha publicat l’antologia «Pintar el alba. Antología poética (1991-2022)» (Bartleby, 2023) i el llibre «Pálpito de primavera. Floración de resistencia. La poesía de María Ángeles Maeso» (Lastura, 2023).
També ha publicat dues novel·les: «Perro (o los bocados de la calandria)» (Huerga & Fierro, 2004) i «Buitre» (Huerga & Fierro, 2023). Pel que fa a literatura infantil, han aparegut «Los condes del No y No» (Mare Nostrum, 2006); «¡Huy, qué miedo!» (Amargord, 2015); «Fernán y la caracola» (Lastura, 2021); i «Me tristro» (Lastura, 2022).
