María Ángeles Maeso (Valdanzo, Soria, 1955) és llicenciada en Filologia Hispànica. En diferents etapes, ha estat professora de Llengua i Literatura i de tallers de creació literària, coordinadora de programes socioculturals en àmbits de marginació social, membre d’equips editorials per a l’elaboració de guies didàctiques i crítica literària en nombrosos mitjans (Ràdio Círculo de Belles Arts, Institut Cervantes, Turia, Diagonal, Reseña…). Com a ponent, ha participat en cursos, congressos i trobades d’escriptors organitzades per diferents institucions, entitats i col·lectius.
En poesia, ha publicat els poemaris “Sin regreso” (Premi de Poesia Jorge Manrique; Casa de Palencia, 1991); “Trazado de la periferia” (Vitruvio, 1996; Marisma, 2018); “El bebedor de los arroyos” (Huerga & Fierro, 2000); “Vamos, vemos” (CELYA, 2004; Lastura, 2014, 2017, 2022); “Basura mundi” (Huerga & Fierro, 2008); “¿Quién crees que eres yo?” (Huerga & Fierro, 2012; Premi de l’Associació d’Editors de Poesia al millor poemari editat –rebutjat per l’autora–); “Puentes de mimbre” (Huerga & Fierro, 2017); i “¿Quién es se?” (Huerga & Fierro, 2022). Sobre la seua poesia s’ha publicat l’antologia “Pintar el alba. Antología poética (1991-2022)” (Bartleby, 2023) i el llibre “Pálpito de primavera. Floración de resistencia. La poesía de María Ángeles Maeso” (Lastura, 2023).
També ha publicat dues novel·les: “Perro (o los bocados de la calandria)” (Huerga & Fierro, 2004) i “Buitre” (Huerga & Fierro, 2023). Pel que fa a literatura infantil, han aparegut “Los condes del No y No” (Mare Nostrum, 2006); “¡Huy, qué miedo!” (Amargord, 2015); “Fernán y la caracola” (Lastura, 2021); i “Me tristro” (Lastura, 2022).