Tesa és una força de la natura que no deixa a ningú indiferent, una fera dalt de l’escenari, plena de carisma i de força; la seua música és xulesca, festera, compromesa, feminista, anti-feixista i plena de reivindicacions lingüístiques. Tesa ens parla de la lluita omnipresent, necessària i quotidiana, de l’optimisme per a véncer el desencís, de la música com a refugi i com a palanca per a avançar.
Dos discos, tres gires, moltes col·laboracions amb altres artistes, un Premi Ovidi Montllor i un Premi Carles Santos han convertit a Tesa, en molts pocs anys, en una de les més destacades representants del hip-hop i el rap valencià.
Llicenciada en psicologia, és professora de Formació professional, i també col·laborà al programa Sessió golfa, de la ràdio pública À punt.
Inicialment no va tindre contacte amb la música rap, sinó que ha begut sobretot del punk, i ha escoltat molt grups com Eskorbuto, però ha rebut influències tan variades com ara Extremoduro, o Lichis, el compositor de La cabra mecánica. Entre els grups en valencià, caldria destacar Sva-ters, La Gossa Sorda o Al Tall. Ja dins del rap, li agraden les lletres de Violadores del verso.
Les temàtiques de les seues lletres són molt variades i eclèctiques, però apareixen tres constants fonamentals: les arrels –defensar la terra–, el feminisme –i la reivindicació de valors socials–, i la festa –passar-ho bé!
