Quart dia de Vociferio 2020, segon dia al Carme Teatre. El dilluns 21 de desembre, per primera vegada en nou anys del festival, s’estrenà el resultat d’una convocatòria oberta. Cinc projectes emergents que es varen detenir per la pandèmia de la COVID-19.

I el dia el va obrir el silenci de Carmen Megías. Se’n va asseure a la seua cadira i no va dir res. Darrere, un espill començà a recitar el poema, fins que el paper es cremà i donà pas a la seua ombra nua. Carmen va parlar d’una por incandescent a l’obscuritat, de fils de vida que s’escindeixen. “Espill”, basat en el poemari “Latido desde el inicio hasta el fin”, tracta de la sang i el renaixement. Un joc reflexiu de trampes audiovisuals, cercant la seua identitat.

David G. Borrero va escriure SPQR en tornar a casa d’una manifestació de la Primavera Valenciana, per deixar testimoni de la seua vivència. En escena quatre actors, parafrasejant des d’autors com Jorge Manrique a lletres de cançons infantils, passant pel Manifest Comunista. Tot farcit de jocs de paraules, de referències polítiques metafòriques i d’elements de la cultura popular. Un text per a llegir i anar cercant tots els seus amagatalls.

La performance més sensorial de la nit va ser “Sumergidas las manos” de María Vañó i Marta Soriano. El so d’una ràdio distorsionada, calibrant emissores com si calibrara el que ens vol transmetre: va ser un moment de suspens mentre preparaven l’escenografia, molt cuidada. Després, amb molta gràcia, varen anar representant el text conjugant la veu i els moviments de les mans a l’aigua. Més reflexions entorn de la identitat i el nostre lloc al món.

L’humor va entrar en escena junt amb Marta R Sobrecueva. Ens plantejà un monòleg, que més bé seria un conjunt d’històries de mímica i avantguarda. Des del temple del bany de sa casa, ens va portar una polipoesia molt treballada, malgrat el temps que duia allunyada dels escenaris. Va traure el somriure del públic a cada passeig sarcàsticament peripatètic per l’escenari. En resum: “Monólogo del sacaleches eléctrico”.

“El món és com ho senten els cinc sentits”, va dir. A la fina línia entre la veritat, la bogeria i la paranoia, navega Rafa Segura (“visionari, profeta i atontat”). Una crítica original i meravellosa als mitjans de comunicació, les xarxes i la postveritat en general. Tot això, lluitant amb les distorsions digitals de Xavi Santillana, per evocar els colps de la desinformació. El Col·lectiu Penja’m és una mentida de les de veritat.

Per tancar la nit, gaudirem de l’homenatge a Ovidi Montllor pel 25 aniversari de les seues vacances. Un personatge vital per a la història de la literatura i la música valenciana, tractat per David Vid i Enric Casado sense pèls a la llengua. En “Ovidi 2.5” el vàrem escoltar a tots els seus vessants, tant professionals com personals. El varen citar, recitar, entrevistar i cantar.

I el dimarts, 22 de desembre, penúltim dia del festival amb 100% spoken word: Suso Sudón amb Umami Beat, i Cavallo.