Benvinguts i benvingudes al Festival de Poesia de València, Vociferio. Una expressió viva de la poesia, clar, però de la complicitat amb la societat, per damunt de tot. Del deure que tenim aquelles persones que tenim un micro i altaveus per amplificar-nos les paraules: mots com resiliència, com pedagogia, com diversitat, com respecte… mots que pinten la cultura. Perquè si la cultura és blanca, és que la reflexió ha claudicat. La poesia tal com l’entenem ací ha de ser bel·ligerant, ha de suposar un repte, ha de fer pensar.

Enguany, en la tretzena edició us convidem a Fer Revés, a llegir l’altre costat de la fulla dels arbres –la que té més estomes i aporta més oxigen a l’atmosfera–, a donar-li la volta no sols als llibres, sinó també a la lògica que ens imposen i a la realitat política que estem vivint. Aquesta edició del festival serà més combativa que mai, perquè el panorama així ho requereix. Així ens volem i així ens han volgut.

Esteu convidades a conviure amb formes de producció poètica més compromeses amb les realitats socials, a reflexionar sobre els sistemes d’exhibició i promoció actuals de la poesia mainstream, a ajuntar generacions i celebrar les diferències i les rareses.

Ho duem a la pràctica. I és per això que aquesta edició inclourà el primer ‘Encontre de Veus’ a la Sala Carme Teatre, on hi haurà taules redones i recitals-assemblea, i es parlarà de memòria, ecopoesia, consciència crítica i decolonialisme. Hi haurà rutes per conéixer la realitat dels col·lectius que sense cap artifici literari treballen pels barris des de l’associacionisme. I és que la protagonista d’aquesta edició, més que mai, serà l’escolta. Ens trobem desconnectats entre nosaltres com a col·lectiu, més enllà de likes i retuits. La velocitat i la saturació d’estímuls ens atordeix i redueix la força del canvi a una carícia a la pantalla. Aquesta desconnexió és el que volem desafiar avui. Hem de treballar l’escolta, i escoltar no només les paraules, sinó també els silencis amb tota la seua força.

El festival ‘Farà Revés’ des del 3 de febrer fins al 3 de març, abraçant diferents espais culturals com el TEM, que hui ens acull, la Sala Carme Teatre, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, Artealab, La Libre, Kafcafé… XIII anys de festival, amb David Trashumante i Raúl Lago al capdavant d’un equip format per més de vint professionals, algunes de les quals fa molts mesos que treballen perquè dies com els els que viurem siguen possibles. Per donar-li la volta, per fer revés i no quedar-nos amb el superficial.

I el piròman major serà Vicent Andrés Estellés, present en tot el festival de poesia de València pel centenari del seu naixement. Un vers seu, “una gran foguera a Roma”, és la imatge principal d’aquesta edició –obra de Boke Bazán–, i podeu sentir el poema sencer a l’spot oficial.
Forma part de l’obra l’Exili d’Ovidi, de Vicent Andrés Estellés. Ovidi el del segle I abans de la nostra era, no l’artista d’Alcoi. O també, si ho preferiu. Agafa com a jo poètic el poeta; un exiliat a Tomis, l’altre a l’exili interior. Tots dos jutjats per la seua obra poètica: però el valencià prefereix desaparéixer de la història abans que integrar-se al sistema polític franquista. Ell es considera un poeta proletari. Ni adula ni vol lloances: que facen una pira amb la seua obra, i li boten foc. I és que el jo poètic rebutja els homenatges: vol fer que siga el mateix Cèsar, el poder, la institució, qui diga el seu nom. I donant-li eixa importància, assenyalant-lo com antagonista, és com es farà veritablement el nostre poeta més gran. Li dedicarem una jornada especial, amb les veus de joves poetes: “La perdició del jovent”.

El II Premi Ull Ferotge de videopoesia serà altra de les apostes del Festival, que torna per quedar-se. Encara està oberta la convocatòria, que en la seua primera edició va rebre una molt bona acollida.

Us convidem a explorar a la nostra pàgina web vociferio.es i a les nostres xarxes @vociferio aquesta gran foguera.