Per Víctor Benavides.
Ahir, 19 de desembre de 2020 recitaren Rául Zurita, Enrique Falcón, Juan Carlos Mestre i Marc Granell a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València. Poc més es pot afegir quan s’ajunten a un sol escenari eixos noms. A més, introduí l’acte Vicent Garcés i el presentà Begonya Pozo. Poesia assegurada, asseguda i segura.
Sumaren 257 anys d’experiència, 123 publicacions a les editorials més prestigioses del passat i del present i més de 20 dels més reconeguts premis nacionals i internacionals. És difícil trobar millors representants de la poesia del segle XXI. En un festival amb el lema «Urgent l’emergent», era necessari i responsable organitzar un espai que partira de l’experiència compromesa. El camí del futur de la poesia l’han obert les veus que s’ajuntaren anit, i escoltar els seus poemes va ser fer pedagogia.
En aquest últim «Veus amb el poble Xilé», la connexió amb el país americà va ser molt directa. Amb el poeta xilé Raúl Zurita connectàrem virtualment des de la seua terra. Vicent Garcés, destacat polític valencià que va treballar al Ministeri d’Agricultura de Xile sota el govern de Salvador Allende, va recordar el treball diplomàtic del poeta Pablo Neruda (i del seu amic Rafael Alberti). I, per descomptat, l’acte no haguera tingut tant de color sense la col·laboració de l’Associació Casa Xile de València, que ens va oferir entre cadascuna de les intervencions exemples de cants i balls de la seua terra.
Ens quedarem una llarga estona reflexionant una vegada acabat l’acte: calia assimilar tot allò que es condensà en poc més d’una hora. Per torns, des de les seues butaques, els autors ens donaren una lliçó del que vol dir ser poeta.
De nou s’esgotaren les entrades. Segon dia. Continuarem demà, ja al Carme Teatre, seu principal del festival.
Segueix l’enllaç per veure tota la programació, ja en Sala Carme Teatre València i fins al 23 de desembre de 2020.
0 comentarios