Per Víctor Benavides.

Ahir, 18 de desembre de 2020, quedà inaugurat «Veus amb el poble xilé», el primer acte del nostre Vociferio postpandèmic, a l’escenari de l‘Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València. Baix el volcà emergent, símbol de la IX edició del Festival, David Trashumante (codirector al costat de Raúl Lago) remarcà la intenció del festival de donar suport a aquells projectes tallats per la COVID-19, i va expressar l’agraïment al públic per omplir la sala, amb tots els protocols de seguretat. No va faltar, clar, la felicitació al poble Xilé pel procés constituent.

Lluisa Lladó va ser la primera a estendre la poesia, amb fragments dels seus poemaris, com “Azul-lejos” (Parnass, 2013) o «La complejidad de Electra» (Torremozas, 2020). Ens va retratar al seu paisatge urbà, ple d’oficis de poetes amb un revestiment de melangia. «Els poetes es guanyen la vida com poden», va dir. «I a vegades, la vida els guanya a ells».

Els dos últims poemaris de Luci Romero, «Western» i «El tiempo de la quema», són els que l’artista va triar per a nosaltres. Tractà amb els seus versos de recompondre el mal, per a espantar-lo. Transformar el dolor en consciència. Sentirem la veu d’aquells que tenen por al dia, «allà on el poble deixa d’escoltar els teus crits».

Bibiana Collado va remarcar la importància d’estar presencialment a Vocifero, després dels mesos tan difícils que ha passat la cultura. Donà vida al seu últim poemari, «Violencia» (La Bella Varsovia, 2020), parant l’atenció a la importància al llenguatge: de les paraules patrimoni de l’opressor, al tresor que suposa la llengua materna.

Paloma Cheng començà agraint la força del poble Xilé, i recordant que eixe dia, 18 de desembre, també era el dia dels pobles migrants. La migració, precisament, és l’element que travessà els seus versos. Ens va fer recordar a aquells als qui la vida va dir: «ací germinaré», per acabar invocant a les majories silencioses.

Arribà el torn dels poetes xilens, començant per Salvador Ernesto Troncoso Curivil (CulebraNegra). Pujà a l’escenari amb un pegat a l’ull, en homenatge als xilens combatents de Santiago, estudiants i treballadors, que varen ser mutilats per defensar la llibertat i els Drets Humans a les protestes dels mesos passats. Va obrir la terra per saludar als seus avantpassats, i evitar que el temps oxidara la memòria.

Tancaren el dia Pia Sommer i Iván Molina (Negra Fe), que ens plantejaren un viatge sonor de poesia, experimentació i rock. Amb bateries, baixos, megàfons, loops i tota mena d’efectes de sò ens dugueren a la seua fantasia del soroll. Destacaren les variacions del «Gràcies a la vida» de la també xilena Violeta Parra.

Aquest «Veus amb el poble Xilé» continuarà hui, dissabte 19 de desembre de 2020, al mateix espai i amb les mateixes ganes d’omplir València de poesia amb consciència i amb cuatre dels millors poetes del panorama actual:

I SUBSCRIU-TE AL NOSTRE CANAL DE YOU TUBE PER VEURE TOT EL FESTIVAL DES DE LA TEUA LLAR