Poesia i consciència ecològica: la trobada intergeneracional és possible

l

A la sala D o sala del pantocràtor, del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, naix l’emoció comuna, generar poesia des de l’emergència de l’hàbitat. Us sentiu autèntics en els vostres pensaments o us deixeu portar sense adonar-vos? Una cosa així deia Heidegger en La Caiguda, on està la frontera entre la dimensió […]

març 2, 2020

A la sala D o sala del pantocràtor, del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, naix l’emoció comuna, generar poesia des de l’emergència de l’hàbitat.

Us sentiu autèntics en els vostres pensaments o us deixeu portar sense adonar-vos? Una cosa així deia Heidegger en La Caiguda, on està la frontera entre la dimensió social i la personal, fins a quin punt som nosaltres mateixos o éssers alineats, absorbits per la força social.

Des d’un espai creat per a la reunió, horitzontal i sense judicis, ens asseiem creant una òrbita, nosaltres, els astres, símbol d’unió i progrés, ens observem una mica inquiets, ens acollim.

Així naixen o renaixem, en les sessions on s’exposa el preludi d’allò que vindrà en els pròxims mesos, en concret, des del cinc de març al quatre de juny, dia on es presentarà en el claustre renaixentista el resultat d’aquest procés d’edificació, a través de la poesia en tota la seua expansió des d’una consciència ecologista, formarà part del programa de la VIII Edició del Festival de Poesia Vociferio. David Trashumante, un dels seus directors, és el portaveu i coordinador d’aquest primer laboratori.

Al llarg d’aquestes quatre trobades d’acolliment, en una sala de parets perforades i fredes, es percep l’escolta de la pedra i eixa paciència al pas del temps, estem davant del que va ser l’antic Reial Monestir de La nostra Senyora del Carmen, fundat en 1281.

No tardem a percebre diferents mirades que dinamitzen i enriqueixen, debats que sorgeixen sobre la globalització o la invasió de persones despersonalitzades. L’energia és sensible i perceptiva al canvi, “Viure és això. / Inspiració crear un codi / i expiració fer-lo fallida. No continues llançant la moneda”, diu el poeta ecologista Jorge Riechmann. Oberts, controlant l’atzar, que és el futur, criden l’atenció certes connexions, aparentment allunyades, d’alguns d’ells, tot un estudi de consciència que es revela com una fuetada.

També va haver-hi espai per a dir-nos, mostrar la nostra presència, què els oferirem: Nacho Lázaro, des de l’objectiu, va captar els gestos imperceptibles de tots els assistents, com a gestor cultural i integrador social, parlarà sobre què és el procomú, el concepte de gentrificació, l’impacte de la massificació del turisme o l’autogestió; Ysa Cruz, també integradora social, indagarà sobre ecofeminismes, la biodiversitat i el gènere; Víctor Benavides, com a historiador, se centrarà en la memòria històrica, el folklore, la des-ruralització, la llengua i el territori; i, finalment, María Beleña, periodista, treballarà el significat d’eco-poesia a través de poetes que treballen des d’aquesta sensibilitat i que, a més, formaran part de Vociferio, tots connectats a través de la poètica, encara que resulte una miqueta surrealista i màgica aquesta escena plantejada, a la manera del Jardí de les Delícies, qui diu que és improbable si som el mateix.

"L'error va consistir
a creure que la terra era nostra
quan la veritat de les coses
és que nosaltres som de la terra".
NICANOR PARRA

Gràcies a la labor de Ramón Gomis, el responsable de propiciar aquest acostament, va resultar sorprenent comprovar la gran activitat cultural dels assistents, d’una manera o d’altra, tots compartien espais poètics, teatrals, artístics en general, on crear. Per què no ser una mica pretensiosos i comparar aquestes vetlades amb les del segle XIX o XX quan artistes valencians com Francisco Domingo, Ignacio Pinazo o Joaquín Sorolla van passar per aquestes aules.

Consumeixen cultura, tenen la necessitat de compartir-la, de ser escoltats. Éssers inquiets i curiosos, una mica ofesos per situar-los en la perifèria social, també incompresos i poc valorats, descreguts davant el present i el que ve. Han experimentat la guerra, desercions, la pèrdua de la identitat, molts obligats a treballar per necessitat, la violenta muda del paisatge, la incorporació de la tecnologia i l’abandó, en conseqüència, d’oficis, de paraules, d’estil de vida.

De naturalesa variada, troben a faltar ser ells mateixos, així confrontarem la cultura popular amb l’alta cultura, a l’estil dadaista, ens rebel·larem en contra dels cànons establits, es perpetuaran els sabers menyspreats com a exemple, des d’una visió biocèntrica, utilitzarem l’emoció, l’empatia i la consciència crítica com a reparadors a través del pensament, desconstruirem realitats deformades des de la idiosincràsia del llenguatge, prodigant la seua riquesa.

Qui ens diu que no aconseguirem reinterpretar el paisatge de Le blés jaures. A mesura que es teixeix la xarxa, des de l’aparent diferència, se sent més l’acostament, som més similars del que pensem, amb un corrent latent d’aportacions i una obra artístic-poètica i humana que abonar, visibilitzar, que sobre la base de les tres accions com a regla ecològica, reduirem distàncies, reutilitzarem paraules i reciclarem sabers, amb la certitud de crear la rasa i seguir la sembra.

Re-vocifera…

Benvinguda al vociferio xiii

Benvinguda al vociferio xiii

Benvinguts i benvingudes al Festival de Poesia de València, Vociferio. Una expressió viva de la poesia, clar, però de...

Comunicat cartell VOCIFERIO XII

Comunicat cartell VOCIFERIO XII

Comunicat per a aclarir el sentit del cartell i l'obra gràfica que serveix d'imatge per a la XII Edició de Vociferio,...

BASES “ULL FEROTGE”

BASES “ULL FEROTGE”

BASES "ULL FEROTGE/OJO FIERO"I PREMI DE VIDEOPOESIA VOCIFERIO 2023PARTICIPANTSPot participar qualsevol persona major...

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.