Marta Sanz va nàixer a Madrid en 1967. Es va doctorar en Filologia amb una tesi sobre la poesia espanyola durant la Transició. Ha publicat novel·les i altres textos narratius inclassificables, entre els quals destaquen Lección de anatomía, Daniela Astor y la caja negra, Clavícula, pequeñas mujeres rojas, Persianas metàlicas bajan de golpe o Los íntimos. En 2005 va guanyar el premi Herralde amb Farándula.
Com a poeta ha publicat Perra mentirosa/Hardcore (2010), Vintage (2013; Premi de la Crítica de Madrid), Cíngulo y estrella. Cancionero (2015) i La vida secreta de los gatos (il·lustrat per Ana Juan, 2020), reunits i ampliats en Corpórea. Poesía 2010-2022 (La Bella Varsovia, 2022). El seu últim poemari és Amarilla (La Bella Varsovia, 2025).
Sobre l’espectacle
Recital de Amarilla: «Tots els poemes em ixen grocs», escriu Marta Sanz en un dels versos d’aquest llibre. I és que el groc és, ací, un color últim, definitiu, d’una acidesa que s’identifica amb un nerviós sentit de l’humor. Funciona al mateix temps com a origen i com a frontera de totes les coses que succeeixen en aquesta vida: el fil precís entre la claredat i la tenebra.
Perquè aquests poemes naixen del fulgor d’un centelleig, i amb groguenca calidesa es dirigeixen a un futur que llangueix; però no tenen por, perquè han comprès que tota llum que brilla és sempre devorada, que tot el que il·lumina és al seu torn consumit.
