Mapache

l

MAPACHE. Banda liderada per la poeta Marta Fernández Portillo, àlies Marta Mapache, al costat dels tres músics sevillans: Leo García (baix elèctric), Alberto Pielfort (viola i guitarra elèctrica) i Marcos Fernández (bateria). Mescla de rock, poesia i llenguatge cinematogràfic. Hi ha en Mapache experimentació i volta als orígens, intertextualitats i picades d’ullet literàries, poesia narrada […]

MAPACHE. Banda liderada per la poeta Marta Fernández Portillo, àlies Marta Mapache, al costat dels tres músics sevillans: Leo García (baix elèctric), Alberto Pielfort (viola i guitarra elèctrica) i Marcos Fernández (bateria). Mescla de rock, poesia i llenguatge cinematogràfic. Hi ha en Mapache experimentació i volta als orígens, intertextualitats i picades d’ullet literàries, poesia narrada en veu alta perquè aconseguisca així els seus més profunds significats. Tots els seus components provenen d’altres bandes de l’escena sevillana, com Fiebre (avantsala i germen d’aquest projecte, on també s’experimentava amb la fusió de la música i la poesia) Strange Fruit, Mr. Spock, Southern Arts Society, Bambulee, Heredians, The Fake… El seu estil inclassificable naix d’influències molt dispars, tintes post rock, jazz, blues, psicodèlia dels 70, i un llarg etc., on prima no obstant això el so cru del rock més primigeni. En 2017 publiquen “Danza Salomé”, el seu primer LP, gravat en Studios Happy Place al costat de l’enginyer de so Javi Mora. Han presentat aquest treball en festivals de música i literaris com Cosmopoética, Bookstock, Festival Rockattitude, Perfopoesía i d’altres esdeveniments, així com en mitjans com Ràdio 3. Actualment es troben immersos en l’enregistrament del seu segon LP que veurà la llum en uns mesos.

https://mmapache.bandcamp.com/releases

https://www.youtube.com/channel/UCrqKSp_vYKeexXtU1QWLscw


“Rock, poesía y lenguaje cinematográfico. MAPACHE ens porta un un espectacle on escoltarem poemes-cançons de “Danza Salomé” el seu primer treball publicat, una sort de road movie amb forta influència del so americà, més un avançament d’algunes de les noves cançons que formaran part del seu segon LP. Pantà i poesia. Música fronterera.  Va de licors destil·lats clandestinament, de malenconia rocosa i aires negres introspectius. O això diuen”.