Elenc: Víctor M Díez (veu i objectes), Ildefonso Rodríguez (clarinet, flautes i joguets), Alba de la Torre (veu), Pilar Cañas (guitarra i electrònica), Javier Iriso (electrònica), María Casares (dansa) y Manuel AO (performance i textos).
El projecte sorgeix com un treball de recerca i creació col·lectiva a través de l’ús de diferents disciplines artístiques (música, dansa, performance, poesia…). S’utilitzen tècniques d’improvisació per a la composició d’una peça escènica d’una durada aproximada de 60 minuts, sempre diferent.
Sobre les premisses inspiratives de la peça en progrés.
La perspectiva d’arribar a ser 10.000 milions d’habitants sobre el planeta en 2050, fa pensar en el món com un basar inconcebible, inabastable, còmic i patètic. Una espècie de cabina dels germans Marx global, un 1984 elevat a la n o un Gran hermano vigorèxic. Les dades estan ací i les projeccions són esgarrifoses. La distopia gela el somriure en un breu repàs:
La superpoblació, el control de les conductes humanes, la hiperconductivitat de les comunicacions, l’ocàs de la llibertat individual, la informació contaminant, el creixement sense mesura, la certesa del canvi climàtic, la pobresa galopant sobre la plana d’un pretés progrés…
La idea, no exempta d’ironia, és la d’obrir aquesta xicoteta superfície que anomenem ‘Bazar de los diez mil millones’ com un establiment de barri itinerant, inquietant, musical, poètic i d’acció, on l’espectador puga prendre articles per a la seua consciència ètica i estètica. Hi ha de tot, menys solucions. Seguim en la nostra carrera embogida cap a l’abisme o tirem de fre de mà: ‘ací n’hi haurà’
La certesa que l’hòstia serà de pànic ens reuneix per a crear, cantar, comptar, ballar… Ja saben: El b-atzar i la necessitat. Tots som encarregats, tots som reposadors.
La peça va ser estrenada en el marc dins del tercer festival de poesia expandida Urogallo a l’octubre 2018.
