Bartolomé Ferrando & Deborah Walker

Bartolomé Ferrando (València, 1951).

Performer i poeta visual. Professor titular de performance i art intermèdia en la Facultat de Belles arts de València. Coordina la revista Texto Poético. Com performer participa en festivals i trobades celebrades a Europa, el Canadà, Mèxic, els EUA, l’Equador, Rep.Dominicana, l’Argentina, Xile, Veneçuela, el Japó, Corea, Singapur, Vietnam i Israel.

Exposa la seua poesia visual i concreta en diverses ciutats de l’Espanya, Itàlia i França. Forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana, Rojo, SIC i JOP dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció. Redactor en les revistes: DOC(K)S, INTER, BOCA DE INCENDIO i TEXTURES. A més de Texto Poético publica els llibres de poesia: Trazos; Propuestas poéticas;  Jocs;  Latidos; Valencia;En la frontera de la voz; Nudos de viento;  Soledad magnética, i els assajos: Hacia una poesía del hacer;  El arte intermedia;  La mirada móvil;  El arte de la performance, elementos de creación; Arte y cotidianeidad: hacia la transformación de la vida en arte i De la poesía visual al arte de acción. Diversos enregistraments en MC, LP i CD i diversos vídeos  i DVD de performance.


Espectacle: cfgdcfvgfhgjhkjkjlfvytfmúsica

Un espectacle amb dues parts: una performance sonora i una improvisació entre veu i violoncello a càrrec de Deborah Walker.


DEBORAH WALKER

Naix a Itàlia en 1981. Violoncel·lista activa en el domini de la música contemporània i experimental. S’interessa per formes de creació musical lligades a l’experimentació sonora i també en la interacció amb altres disciplines. Forma part de Dédalus, conjunt de geometria variable, que ha col·laborat amb compositors com Tom Johnson, Jürg Frei, Eliane Radigue, Jean Luc Guionnet i Pascale Citron.

A vegades faig gimnàstica amb les paraules: les estire, les faig saltar o les doblegue sobre sí mateixes; en unes altres, les  canvie la velocitat: convertisc les paraules lentes en ràpides i al revés, donant ús a una infinitat de variants.

El resultat és un embós o una gran fluïdesa. D’aquesta manera els objectes reposen o es mouen frenèticament.

Quasi res roman en el seu lloc.

Vam mostrar i vam demostrar un parpelleig arrítmic, asimètric.